Ara que ja han passat uns quants anys des de la seua publicació, i aprofitant que encara no havia tingut presència en aquesta pàgina, sentia la necessitat de parlar d’Amor & psicodèlia en temps de virus, un disc que no ha deixat de créixer amb el temps i que encara m'emociona amb cada nova escolta.
Quan el disc va veure la llum, ho va fer després d'una de les campanyes de micromecenatge més espectaculars que es recorden. Una fita que deixava palesa la gran confiança del públic en Òscar Briz, tot i que ell sempre havia sigut reticent a recórrer a aquest tipus de finançament.
Ja no som pocs els qui sabem del gran talent que atresora Òscar Briz, i és un fet que cal afirmar amb rotunditat. Amb aquestes cançons compostes i completades durant el confinament, va fer un pas més enllà, obrint registres fins llavors inèdits en la seua veu, i envoltant-se d’un equip humà i professional amb el qual va materialitzar un dels grans discs d'aquell any complex. Ara, amb la perspectiva del temps, el disc es revela encara més intens i revelador.
Malgrat el seu títol, després d'escoltat el disc, queda clar que el protagonisme no recau en la pandèmia, sinó més bé en les relacions humanes, les emocions profundes i, per descomptat, l'amor. Potser la crisi sanitària actua com a teló de fons, però el que realment hi trobem és una obra ambiciosa que explora sentiments universals.
Amb amor i psicodèlia del seu costat, Briz ens proposa el seu viatge més experimental, una producció on els desenvolupaments musicals complexos i el descobriment espiritual marquen un nou camí. Des de la inicial conjunció astral de 18350 dies, pujada d'intensitat musical que ens posa en situació, fins al post-rock guitarrer de Stereotype, amb una tornada de les que es coregen braç en alt i un so que evoca la millor independència musical dels 80.
Tot això sense abandonar la seua vena pop en peces com la lluminosa i ballable La llum es presenta si la crides, ni l'altra vessant més introspectiva plantejada en els EPs anteriors amb temes com La por 2020 o Reinicie, aquesta última amb una gran substància instrumental i arranjaments detallistes. La cadència tranquil·la i ambiental de Júpiter & Io esclata amb un desenvolupament pinkfloydià, on la guitarra elèctrica fa de guia mística en una nova ascensió psicodèlica.
Entre núvols de sonoritat metafísica apareix la tendra Estar enamorat i la melodia lluminosa i emocionant de Els moments perfectes, que mereix un lloc destacat dins el millor del seu repertori com a cantautor. La fluïdesa natural entre valencià i anglès culmina amb els més de deu minuts de Explore and fall into the arms of love, amb cors i tornada que evoquen l'èpica pop del Hey Jude dels Beatles. Sensacional.
Tot i que sovint se l'ha definit com a “cantautor mediterrani”, la seua discografia ens ha donat més d’una excusa per superar aquest estereotip, valga la redundància. Si alguna cosa ha demostrat al llarg dels anys és una gran versatilitat d'estils, formats i col·laboracions: de la fusió al jazz, passant pel pop i el rock anglosaxó, gèneres que ha dominat amb solvència i amb els quals ens ha oferit discs que semblen obra d'una banda més que d'un sol artista.
Aquest disc, a més, brilla amb una producció impecable, rica en teclats i sintetitzadors, que li dona una personalitat més ambiental, sense renunciar als moments més elèctrics i emocionalment intensos. Partint d'un trencament dolorós, Briz canalitza una expressivitat sense complexos que esclata en talent des del disseny de Nicoletta Tomás, fins a la gravació amb Bernat Pellisser als comandaments, i evidentment, en cada cançó.
Amb Amor & psicodèlia en temps de virus, Òscar Briz va arribar a un nou sostre creatiu. Un sostre amb l'univers com a escenari i amb l'amor com a motor. Un disc que, lluny de quedar-se ancorat en l'any en què es va publicar, ha crescut amb el temps i ha trobat el seu lloc entre les obres majors de la música valenciana contemporània.
Tot i que aquest disc pot considerar-se una autèntica fita dins la seua discografia, encara havia d'arribar un dels moments més importants del seu reconeixement públic: el directe Òscar Briz al Teatre Principal de València. Retrospectiva, un concert que va posar en valor tota la seua trajectòria amb una posada en escena a l'altura del seu talent. Des d'aleshores, Briz no ha deixat de sorprendre, mantenint una activitat musical constant amb nous discos, col·laboracions amb el poeta Edu Marco i amb el músic Thomas Bauer, i publicant diversos singles en francés i en anglès, tant en solitari com amb la formació Planet 8.
La seua creativitat sembla inesgotable, i aquest disc, revisitat amb la perspectiva que dona el temps, es confirma com una de les fites que han consolidat la seua veu única dins la música d'autor contemporània.
.jpg)
: una obra que creix amb els anys){kind=link}
0 Comentaris